Feeds:
Entradas
Comentarios

Salvados una vez más

Hace poco más de una semana la Orquesta Filarmónica de Gran Canaria superaba una situación que la había puesto al borde del cierre, cierre que el Cabildo de Gran Canaria llegó a anunciar.
http://www.europapress.es/islas-canarias/noticia-cabildo-anuncia-cierre-orquesta-filarmonica-gran-canaria-caso-huelga-20160913113543.html
A través del hashtag #yotambiénsoyOFGC músicos de todas partes dieron apoyo, una vez más, a una orquesta española, y ya van muchas. Lo más preocupante ha sido el alcance de las noticias que acontecían en la isla. Poco o nada se ha tratado la noticia a nivel nacional, tan solo de forma provincial y los mismos músicos han tenido que trabajar para hacer llegar su voz a todas partes mediante plataformas como facebook. La ayuda de AMPOS(Asociación de Músicos Profesionales de Orquestas sinfónicas) ha sido también importante esta vez pero, las preguntas son las que lanzo, hasta cuando esta presión sobre la cultura y especialmente las orquestas españolas? Hasta cuando la intromisión de la política e intereses personales en la cultura? Esta vez ha sido la Orquesta Filarmónica de Gran Canaria, anteriormente han sido: la Orquesta sinfónica de Extremadura, Filarmónica de Málaga, Palau de les Arts, Gran Teatre del Liceu, Real Orquesta Sinfónica de Sevilla, Orquesta de Valencia, Orquesta de la RTVE, Orquesta de Córdoba…y la lista no deja de crecer, cual será la próxima?

cszb4qrwaaajkmi
Sin ir más lejos, mientras el hombre del tiempo hacía previsión de fuertes tormentas para la tarde del domingo 25 de septiembre en la ciudad de Barcelona, el periódico “El País” publica un artículo donde se informa que el Gran Teatre del Liceu necesita un aporte de 4 millones de Euros más para seguir con la actividad al nivel que lo está haciendo actualmente, puesto que los créditos pendientes empiezan a apretar poco a poco el cuello de la víctima. Curiosamente, esta noticia llega el día en que el Teatro Real inicia la temporada en la que celebra su 200 aniversario y, cuyo poder mediático está encumbrando al Liceu en todos los aspectos, es esto causa de la diferencias políticas existentes entre Madrid y Barcelona? La rivalidad en la cultura debería de servir para mejorar los dos Teatros de Opera del estado y no para poner a uno por encima del otro. La cultura no atiende a razones políticas puesto que se trata de conocimiento que ha de llegar a todos y cada uno de los ciudadanos. No existe la nacionalidad en la cultura puesto que ésta es un bien de la humanidad, cuando aprenderán todo esto los gobiernos?
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2016/09/24/catalunya/1474743198_251224.html

Finalmente, la Orquesta Filarmónica de Gran Canaria logró evitar cualquier mal mayor y evitar un situación fuera de lugar. La negociaciones dieron su fruto y la Orquesta sigue su actividad .
http://www.laprovincia.es/cultura/2016/09/23/filarmonica-recupera-normalidad/863901.html

 

Los presupuestos generales del estado para el 2016 se cifran en 351.856 millones de Euros.
4.000 millones € para sanidad que es el 1’136% del presupuesto total. 2.484 millones de € para educación que es un 0’705% del presupuesto total y 807 millones de € para cultura que es un 0’22% del presupuesto total. Estamos ante porcentajes realmente bajos. Aún así, muchos critican presupuestos de entidades culturales como el Teatro Real, el Gran Teatro del Liceu, Orquestas Sinfónicas, Danza, Museos, Escuelas de Música…..pensando que ese dinero está destinado a solo “pequeño sector” de la sociedad y que ese dinero estaría mejor aprovechado en otros sectores sociales. El político español nunca quitará de un sector para poner en otro, sencillamente será para pagar una deuda o para el bolsillo de alguien.
Qué es la cultura y para qué sirve? Esa es la pregunta que se debe de hacer todo ciudadano.
Mientras tanto seguiremos viviendo con la soga al cuello todos aquellos que nos dedicamos a la cultura.
Enhorabuena compañeros de la Orquestra Filarmónica de Gran Canaria!

Pluja 2016

dsc_0453S’anunciava pluja i va arribar. Es necessita la pluja perquè la sequera està amenaçant a molts indrets de Catalunya i, com no podia ser d’altra forma va arribar durant les festes de la Mercè. S’esparaven pluges fortes entre les 18h i 22h…i així va ser, amb una mica de retard però, el concert el vam poder fer. Bo, el concert no, l’assaig general amb públic. Almenys uns centenars de persones van poder gaudir de l’assaig i van respondre’ns amb calorosos aplaudiments. No va ser el moment màgic que envolta un concert o una funció però, tot i així, va tenir el seu caliu.dsc_0445
Un altra cosa és, voldria pensar en l’equivocació però em surt més el menyspreu cap a la nostra feina per part de l’organització del programa de concerts de la Mercè 2016. No criticaré la localització de l’escenari del Moll de fusta però si diré que Barcelona és molt gran com per a disposar un escenari a escassos metres de la Ronda Litoral i del Passeig Colom on els nivells de soroll son elevadíssims dificultant el gaudir de qualsevol música, especialment, la nostra, “la clàssica”. Ja vaig llançar la pregunta al post anterior, què vol el Liceu de Barcelona? I, què vol Barcelona del Liceu?
dsc_0455Malgrat les inclemències del temps, nosaltres vam gaudir els nostres moments al “backstage”, paraigües, borses de plàstic i rialles.
Donem les gràcies a tots aquells que es van acostar expressament a veure l’assaig i que van ocupar la cadira fins que la pluja va fer acte de presència, gràcies a aquells que van parar el seu passeig pel port per a quedar-se a escoltar l’assaig, gràcies a aquells que van anar ocupant el poc espai del Moll de la Fusta per a gaudir de la música durant poc més d’un hora, gràcies a aquells que van quedar-se sota la pluja esperant l’inici del concert, gràcies a tots el que volien gaudir de la nostra música perquè la “clàssica” també té i ha de tenir el seu espai encara que sigui per a un públic minoritari, si és això el que pensen alguns però, minoritari o majoritari, es mereix un respecte, i nosaltres vam respondre amb la interpretació de dues peces del programa en versió de cambra, el vals de “Die lustige Wiltwe” F.Lehar i “Thaïs” Massenet.

img-20160925-wa0020

La pluja va espatllar un espectacle, que no ens espatlli ningú els propers.

Comença la temporada i amb ella l’espectacle i com diu la cançó de Queen, “The show must go on”.

Benvinguts a la nova temporada del Gran Teatre del Liceu 2016/2017

La Mercè 2016

baixa
Un any més, l’Orquestra Simfònica i el Cor del Gran Teatre del Liceu es deixen veure en un dels concerts de les festes de la Mercè. Aquest any, a diferència dels darrers, serà al Moll de la Fusta el proper 25 de setembre a les 20h….. “si el tiempo lo permite”

_20160922_230756
El concert serà un recopilatori de fragments musicals que es podran gaudir aquesta nova temporada 2016/2017, tot just iniciada. La Flauta Màgica, Macbeth, Les noces de Figaro, Rigoletto…, deixaran el toc operístic a les festes de la Mercè.
Però, perquè sempre hi ha d’haver un “però” si el que es vol és millorar, quina és la posició del Liceu davant les festes de la ciutat de Barcelona? I, quina és la posició de Barcelona davant l’òpera o, millor dit, la “música clàssica”?
És ben trist veure sols un concert de “clàssica” a les festes de la Mercè. Aquest anys sols el Liceu, res de l’Orquestra de l‘OBC, tot i que ells van tenir el seu concert a la platja el Dia de la Música, el 21 de Juny . És realment la música clàssica una petita part de la cultura en general i, a més, elitista? Estem contribuïnt sistemàticament a que així sigui?
Barcelona omplirà els carrers, els parcs i places de teatre, música, dansa i, els museus obriran gratuïtament el 23 i 24 però, l’única inclusió al programa de la Mercè d’un dels equipaments culturals més importants de Catalunya, sinó el que més, és el concert del dia 25 i dues hores abans del acte per excel·lència de les festes de la Mercè, el Piromusical. Estem fent les coses correctament? Estem intentant buscar públic nou, crear públic jove, acostar l’ópera o la clàssica a tothom? Que vol Barcelona o Catalunya del liceu? Que volem nosaltres? Què? Qui? I Com?… O les preguntes de la humanitat, d’on venim? Que hi fem aqui? I cap on anem?

Ningú té les respostes perquè ningú ha fet les preguntes. Sembla que tots el projectes queden en el paper i poc més, en molts casos son compromisos polítics que es dilueixen en el temps com si mai haguessin existit, com pot ser passarà amb el nou projecte “Barcelona Obertura”, un nou projecte entre L’Auditori, el Liceu, el Palau de la Música i Ibercàmera, un nou projecte per a potenciar el turisme cultural i que, tal vegada, no vol arribar a tot el públic sino a uns quants. Ens oblidem dels Barcelonins, dels Catalans en general? Tal vegada, és a Barcelona a qui no li interessa la clàssica però, per contra, si que pot pactar amb el Barça que s’amplii l’horari del metro quan els partits del Barça siguin a última hora. No seré jo qui discuteixi això però, moltes funcions del liceu acaben a horaris on el servei de metro ja ha finalitzat, produint desercions als darrers minuts de la funció per a agafar l’últim metro o, per contra, encareixen el mitjà de transport dels espectadors. S’hauria de plantejar el liceu un horari més adequat per a les funcions?

http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20160916/41344527163/gonzalo-rodes-barcelona-falta-impulso-politico.html

Però seguim amb la pregunta principal, de veritat interessa la cultura a Barcelona? Les entrades a museus, teatre i sales de concerts estan per sobre de la mitjana europea, sense parlar del 21%IVA, afegeixo també, que no és més car anar a l’òpera que anar a un partit del Barça. De veritat que a Barcelona li interessa un turisme cultural com a moltes ciutats europees o prefereix seguir amb el turisme actual i convertir Barcelona en un gran parc temàtic de la festa, la vulgaritat, el consumisme i la borratxera?… És veritat que amb el preu de una entrada a platea del liceu en tens per a molts gintònics, malgrat el preu d’aquests en molts llocs de festa però, ha de ser l’excusa el preu de les entrades a platea? (hi han moltes zones on triar altres preus).
No, no hi ha cap projecte que no sigui aquell que doni beneficis econòmics inmediats. Ningú aposta actualment per un futur millor per a tots, ni molt menys en cultura pública, ni molt menys en educació pública , ni molt menys en sanitat pública, que son, baix el meu parer, els tres pilars fonamentals de la societat.

dsc_0438

Nosaltres, el Liceu, tal vegada hauria de començar per mirar projectes de futur, projectes per al que està creant, perquè no pot tenir un Maserati(per dir quelcom) per a que faci bonic darrere de les vidrieres dels Amics del Liceu. Mil possibilitats hi han i no totes pasen per un Rocambolesc o una Opera Samfaina, que tot sigui dit de pas, tot i ser una molt bona idea i que dona molts bons resultats, pot ser ben curiós que qui faci cua per a un gelat o per a la Opera Samfaina no s’adoni que està a la vorera d’un teatre d’òpera, ja que en mirar a l’edifici sols veurà oficines, oficines i oficines. Tal vegada ens oblidem del que el liceu pot donar, cultura i, la cultura és això que impedeix que ens matem pel carrer, tot i que, desgraciadament, està passant cada vegada més, serà perquè es perd la cultura?
Què vol ser el Gran Teatre del Liceu quan sigui gran? I, com el vol ser?

Suposo que el liceu també obrirà portes el 23 o el 24 com molts dels museus de Barcelona. Sinó…tal vegada el proper any!

Benvinguts a la nova temporada del Liceu i que gaudiu del concert de la Mercè, nosaltres el farem!

_20160922_230849

De Tornada

Ens estem preparant….

dsc_0436

Després d’una parada de 2 anys, la tornada sempre ha de ser amb més força i amb més ganes. Espero estar a l’altura dels canvis perquè poc o res té a veure la situació actual de la de fa uns anys. Moltes coses han passat però, sempre en passaran més, nous projectes, noves sensacions i sempre parlarem de nosaltres i de la nostra feina des d’un punt de vista personal i crític amb l’única il·lusió de millorar i millorar.

Torne-m’hi!!!!

Enhorabona companys

Imagen

 

Feia temps que no escrivia un post però penso que avui val la pena. 21 de Juny, dia de la música.

Enhorabona als companys de l´OBC. Avui s´ha viscut un espectacle únic a la platja de la Barceloneta. Qui diu que la “música clàssica” no agrada?….què millor sala de concerts que la platja en una calorosa nit d´estiu, si perquè quasi ja som a l´estiu.  2000 persones eren poques i d´una mitjana d´edat de 30, quin plaer!

No cal avaluar la qualitat, no cal avaluar el programa (operístic pràcticament!), sols cal dir que l´OBC sap el que hi ha que fer, acostar-se al públic, sortir de l´Auditori, sentir la caliu de la gent. L´OBC és ja l´orquestra de tots, el concert d´avui ho demostra.  Algú a l´Auditori sap que cal gastar diners per rebre diners. Pot ser, el concert d´avui no ha donat diners però donarà públic, publicitat, i estic segur que molts dels avui presents aniran a algun concert de la propera  temporada, una temporada atractiva i feta a mida per trobar a tots els públic, està l´exemple de la pel·lícula “The Artist” en música en directe.

Avui m´he sentit emocionat i he agraït moltes vegades dedicar-me a la música. Realment aquestes coses valen molt la pena. Fins i tot, sentia enveja de que el Liceu estigui desaparegut. Una verdadera llàstima, m´ha vingut al cap: “tants recursos, tantes possibilitats i totes menyspreades”…

Avui l´OBC s´ha guanyat un lloc entre els millors espectacles de l´estiu a Barcelona i espero que repeteixin tots els anys, mireu Berlin, Amsterdam, Londres…el públic i el Ciutadà ho agraeix.

Al mateix temps, el Liceu intenta omplir la sala per a les properes dues òperes…res a dir.

Companys de l´OBC, ENHORABONA.

Imagen

DORMS?

Imagen

Regles d´Or per a assistir a una funció d´òpera:

  1. Si no has dormit la nit d´abans, no vinguis a l´òpera
  2. Tria correctament el teu acompanyant. Assegurat que aquest t´ajudarà a no dormir-te i no et trairà.
  3. Si l´acompanyant que tries no ha dormit la nit abans, canvia´l o no vinguis a l´òpera.
  4. Valora que és més rentable, pagar per dormir o pagar per veure un espectacle.
  5. Deixa´t aconsellar per un expert en la matèria, no entris a la producció d´òpera que està en cartell en eixe moment, pots odiar l´òpera per sempre més.
  6. En cas que optis per incomplir els punts anteriors i decideixes vindre a l´òpera, el Teatre no es fa càrrec de les malalties derivades de l´espectacle.
  7. Si decideixes venir, no vulguis evitar lo inevitable, deixat portar per la son. Fas patir més si intentes evitar-ho.
  8. Si vas predisposat a dormir mai tries les primeres butaques, aquelles que estan més a la visió dels artistes, pots ser el centre d´atenció i provocar desànims entre els professionals.
  9. Si has vingut predisposat a dormir, avisa al teu veí de seient, no vulguis que interpreti malament la situació quan a poc a poc vas recolzant el teu cap en el seu muscle.
  10. Per sobre de tot, evita roncar.
  11. Intenta sempre dormir-te el més ràpid i de la forma més elegant possible, tots envejaran la teva facilitat. La experiència és un grau, demana consell als més experts en la matèria.
  12. Si la son arriba, no intentes mantenir els ulls oberts, tothom ja s´ha adonat que estàs més a prop dels braços de Morfeo que del teu seient.
  13. Has de valorar el teu estat de salut abans de venir a una funció, per culpa d´un atac de son pots patir un trencament del esternocleidomastoideo.
  14. Mirar al sostre del Liceu no és bona idea, no enganyaràs a ningú fent-los pensar que admires les magnifiques pintures, no es veuen, les llums estan apagades!

Al públic, li ho pots perdonar tot perquè a la fi venen a l´òpera per un sentiment, per afició, per plaer, per recuperar la son perduda, pel que sigui, però el públic és fidel i a ell ens devem. Què farem  si algun dia no hi ha públic?

Pel públic tan valent que tenim, que l´espectacle no pari mai.

Imagen

“La Sonnambula” de Vincenzo Bellini

27,28 i 30 de Gener i 1,2,4,5,8,9,11,14 i 17 de febrer de 2014

DIRECCIÓ MUSICAL
Daniel Oren

DIRECCIÓ D’ESCENA
Marco Arturo Marelli

ESCENOGRAFIA I IL·LUMINACIÓ
Marco Arturo Marelli

VESTUARI
Dagmar Niefind

IL·LUMINACIÓ
Friedrich Eggert 

COPRODUCCIÓ
Wiener Staatsoper (Viena) / Royal Opera House Covent Garden (Londres)

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu

REPARTIMENT

Amina Patrizia Ciofi 27 i 30 Gen, 2, 5, 8, 11, 14 i 17 Feb
Annick Massis 28 Gen, 1, 4 i 9 Feb
Elvino Juan Diego Flórez 27 i 30 Gen, 2, 5, 8, 11, 14 i 17 Feb
Celso Albelo 28 Gen, 1, 4 i 9 Feb
Comte Rodolfo Nicola Ulivieri 27 i 30 Gen, 2, 5, 8, 11, 14 i 17 Feb
Michele Pertusi 28 Gen, 1, 4 i 9 Feb
Lisa Eleonora Buratto 27 i 30 Gen, 2, 5, 8, 11, 14 i 17 Feb
Sabina Puértolas 28 Gen, 1, 4 i 9 Feb
Teresa Gemma Coma-Alabert
Alessio Alex Sanmartí
Un notari Jordi Casanova

La letra pequeña

Imagen

“Street Scene” de kurt Weill és la òpera-musical que es representa aquest dies al Liceu. Ambientada en un dia calorós de Juny del 1946, època en la que la Societat Americana vivia moments esplèndids deguts a la recuperació econòmica després del crack del 29. Va ser als anys posteriors al 29 on la crisi social es va aguditzar i on, per exemple, la  tassa de parats va arribar al 25%. Va ser just al poc de l´inici de la Segon Guerra Mundial on l´economia dels EE.UU va començar la seva recuperació i als anys 40 quasi bé s´havia aconseguit baixar la tassa de parats al 0%.Tot i així, a l´òpera es troben fets com immigració, diners, violència, maltractaments, desnonaments, capitalisme agressiu,…que coincideixen amb el que venim a viure actualment, si més no, després de l´any 1945 el neoliberalisme va començar a expandir-se amb força i polítiques de reducció de pressupostos en el sector públic i les privatitzacions van iniciar el seu camí ja aleshores.

Estem patint les conseqüències d´un sistema econòmic que ha fet fallida ja fa molts anys i que ningú s´atreveix a dir que no hi ha tornada enrere. Una farsa muntada per un poder absolut que decidirà quan acaba aquesta situació i començarà el compte enrere per al proper període de crisi econòmic. Sense dubte, el següent període de crisi serà devastador. En aquesta crisi ha desaparegut la classe mitjana i a la classe baixa, que abans tenia un salari digne i aspirava a adquirir un creixement suficient per a arribar a la mitjana, se l´ha portat a l´extrem de pobresa absoluta. Tot en menys de cinc anys i, encara no veiem la llum al final del túnel. Tot i així, es diu que un moment de crisi és l´ideal per començar projectes….personalment, cada dia ho dubte més i més. Abans de començar un projecte fas un estudi d´abast Social perquè, si el projecte és ambiciós tindràs dos tipus d´ingressos, els directes i els indirectes. Actualment, no existeixen els estudis d´abast Social, sols hi ha un estudi únic i és econòmic. Amb la situació de recessió, retallades i baix consum, tot projecte està condemnat a morir abans de veure la llum. Tot té una “letra pequeña”.

Curiosament, avui diumenge llegeix una noticia interessantíssima sobre la cultura. Prefereixo que el llegiu i treure les vostres conclusions.

http://cultura.elpais.com/cultura/2013/03/02/actualidad/1362234273_153861.html

En acabar de llegir l´article dues frases molt similars en venen al cap: “Quien olvida su historia está condenado a repetirla” o “los pueblos que olvidan su historia están condenados a repetirla”.

El Liceu ha rebut un crèdit de 6 milions d´Euros.

http://www.lavanguardia.com/cultura/20130201/54364978410/credito-liderado-la-caixa-aliviara-situacion-liceu.html

Tots sabem del rescat que han rebut el bancs espanyols. Tota la “letra pequeña” que finalment ha sigut descoberta per Brussel·les, el rescat dels bancs espanyols ho pagaran els ciutadans. El que ningú polític espanyol ha dit obertament, l´han dit des de Brussel·les. El deute públic segueix augmentant i es segueix retallant en el sector públic. No té sentit seguir un camí que no porta enlloc, és de sentit comú. Les privatitzacions que estan portant-se a terme, estan demostrant que son molt més cares que mantenir el sector públic com funcionava fins fa poc. Està clar que darrere de les privatitzacions hi ha interessos sinó, no té cap lògica. Sembla que estiguem revivint la època de “Street Scene”!!

Qualsevol pregunta que intento fer-me sobre el contingut de “la letra pequeña” del crèdit concedit al Liceu, els temors que en venen per les possibles respostes no em deixen ni menjar.

Pràcticament tothom té una hipoteca o crèdit, o els dos i, la dita de que el pis o el cotxe o similar és dels bancs fins que no finalitzi el pagament, és una crua realitat quan veiem els desnonaments que diàriament succeeixen i dels que tenim constància en els pocs mitjans de comunicació imparcials que ens queden. Es podria dir llavors què, actualment el Gran Teatre del Liceu és dels Bancs fins que finalitzi el “pagament” del crèdit? Tot i la importància d´aquesta pregunta en tinc moltes més al cap; com i qui acabarà pagant el crèdit? Quin poder de decisió tindran els bancs i entitats que avalen sobre les activitats del Liceu? Qui tingui que fer quadrar el números, ho farà. No hi ha diners reals, tot son números, xifres astronòmiques e incomprensibles per a una personal normal. Paper que no es veu però amb el que es trafica. Tot per a quadrar uns comptes que no quadren o que quadraran quan tinguin que quadrar.

Un projecte cultural ambiciós que podia créixer, que podia arribar a ser, difícilment veurà la llum en aquest context intern i extern. Estem parlant de cultura, on els diners i la política no haurien de tenir res a veure. Ja no es parla del valor incalculable d´una òpera de Mozart o la novena simfonia de Beethoven ( que el Cor i l´Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu interpretaran la propera setmana a l´Auditori). Ara, tot té un preu i amb tot es pot traficar. La cultura ja no és un pou del coneixement, és un “negoci” com qualsevol altre.

Ningú sabrà la “letra pequeña” del crèdit concedit però de ben segur que els bancs i polítics ja hauran traçat el camí a seguir. Possiblement el pròxim desnonament sigui al Liceu. Possiblement la cultura sigui el desnonament més tràgic  de la Societat Espanyola.

Per cert, aprofiteu per venir als dos dies que queden de representació de “Street Scene”….la música ajuda a passar una molt bona estona i a desconnectar de tots els problemes.

Imagen

 

“Street Scene” Kurt Weill

1,2,4 i 5 de Març de 2013

Cor i Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu

Director musical Tim Murray